El transport flexible, l’inici de les ciutats compartides
El vehicle privat representa el 26% dels desplaçaments que es fan a la ciutat de Barcelona i ocupa el 60% de l'espai públic de la ciutat
Cal caminar cap a les ciutats compartides i un model de mobilitat més sostenible
Vivim en una societat on el vehicle privat s’ha tornat hegemònic als nostres carrers i el país s’ha planificat posant com a prioritat grans infraestructures pel cotxe. Sobreposant l’ús privat de l’espai públic per davant del bé comú.
El vehicle privat representa el 26% [1] dels desplaçaments que es fan a la ciutat de Barcelona, però, en canvi, l’espai que es dedica a la seva circulació ocupa el 60% de l’espai públic de la ciutat [2]. Estudis recents estimen que a Europa, de mitjana, el vehicle privat d’ús individual es troba el 92% del temps aturat, i quan el conduïm, dediquem una tercera part del temps a trobar aparcament, tot transportant únicament a 1,5 persones de mitjana per trajecte. A més, cal sumar que els vehicles de combustió desaprofiten el 90% de l’energia consumida [3].
Paral·lelament, la contaminació és responsable d’unes 422.000 morts prematures anuals a Europa i té un cost sanitari d’entre 427.000 i 790.000 milions d’euros, segons estimacions publicades per l’Agència Europea de Medi Ambient [4].
El model de mobilitat actual produeix impactes en la salut pública, en la societat, en el medi ambient local i global, en l’economia individual i col·lectiva. Provoca accidents, malalties derivades de la contaminació atmosfèrica, sedentarisme, obesitat, contaminació atmosfèrica i acústica, excessiva ocupació de l’espai, discriminació de la mobilitat personal segons capacitats econòmiques i físiques, desigualtat social; dependència econòmica de sectors de producció insostenibles i de fonts energètiques no renovables, i molts altres impactes directes o indirectes derivats d’aquests darrers.
Així doncs, hi ha una cosa clara: Canviar d’hàbits és tan necessari com l’aire que respirem [5].
Per aquests motius, és necessari que els nous consistoris que s’estan formant, pensin globalment i actuïn localment, i es marquin com primera fita voler canviar les condicions actuals de la mobilitat personal. Calen polítiques decidides i valentes que fomentin petits canvis d’hàbits en la ciutadania, que es transformaran en costums i acabaran canviant la historia i formant part de la nostra cultura, una cultura més sostenible i saludable.
A la vegada, la ciutadania s’organitza i reclama que la ciutat sigui de la ciutadania i no del vehicle privat. L’excés de cotxes particulars també provoca una ineficiència del transport públic en superfície i, de rebot, desanima els usuaris.
La mobilitat sostenible, compartida i saludable obre la ciutat i l’espai públic perquè s’utilitzin i tinguin vida, no només com un espai de pas de vehicles. Fomenta l’equitat social i un estil de vida més familiar i proper. Tot i així, només a través d’una mirada transversal i multidisciplinar podran ordenar les ciutats i pobles per aconseguir arribar a les ciutats compartides.
És necessari el foment de modes de transport més sostenibles i saludables, juntament amb un urbanisme responsable. És necessari adaptar els nuclis de població perquè sigui segur i còmode anar a peu, en bicicleta i disposar d’un transport públic eficaç, eficient i flexible, i allà on no s’arribi amb aquests modes, caldrà disposar de vehicles elèctrics i compartits, que ofereixen aquesta flexibilitat a la ciutat. És per aquest motiu que s’estan creant plataformes com Som Mobilitat [6], cooperativa sense ànim de lucre que fomenta la mobilitat sostenible i ofereix vehicles elèctrics i compartits per complementar la resta de modes de transport.
Així doncs, caminem cap al transport flexible, una nova forma de moure’ns integrada, connectada, multimodal, sota demanda, compartida i mixta. Amb majors nivells de servei disponible i que utilitzin la informació per generar eficiència. Caminem cap a una ciutat compartida i sostenible.
Per a més informació i fonts podeu consultar la següent informació: