Col·laborem en la millora integral de la gestió de Residus de l'Alt Penedès i Garraf

Participem conjuntament amb ENT per millorar la gestió dels residus a l'Alt Penedès i Garraf.

Redactem amb ENT l'Estudi de prevenció i de gestió integral dels residus municipals de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

Des de fa uns mesos Víctor Luna col·labora amb ENT en l'elaboració de l'Estudi de prevenció i de gestió integral dels residus municipals de la Mancomunitat Penedès-Garraf.

El projecte consisteix en la redacció d’un estudi integral sobre la gestió dels residus municipals en aquest àmbit territorial, que agrupa a 34 municipis, abordant aspectes com ara la prognosi de la generació, les possibilitats de millora de la recollida i el tractament, possibles nous incentius vers una gestió ambientalment més correcta, etc.

L'estudi també inclou l'elaboració d’un Pla local de prevenció de residus i un Estudi per millorar l'eficiència de les plantes de tractament de residus que gestiona la Mancomunitat Penedès Garraf, projectes en els quals ENT ha dipositat la seva confiança en la consultoria tècnica de Víctor Luna.

Víctor Luna participa a la Jornada Catalana de la Mobilitat i conduirà el primer Fòrum MobiliCat

La Jornada Catalana de la Mobilitat constitueix una oportunitat única per conèixer les darreres novetats tecnològiques i experiències innovadores a nivell internacional.

El Fòrum MobiliCat, és el primer fòrum de trobada del sector de la mobilitat que té lloc a Catalunya.

L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) organitza cada any, en un dels seus municipis associats, La Jornada Catalana de la Mobilitat, una jornada ineludible per al sector de la mobilitat al nostre país.

La Jornada Catalana de la Mobilitat constitueix una oportunitat única per conèixer les darreres novetats tecnològiques i experiències innovadores a nivell internacional, per millorar la qualitat de les infraestructures de mobilitat i els serveis de transport, i per contribuir a una gestió més eficient i sostenible de la mobilitat.

Per primera vegada, i en el marc de La Jornada, se celebra el Fòrum MobiliCat, el primer fòrum de trobada del sector que té lloc a Catalunya.

Aquest esdeveniment pretén convocar a administració, entitats, professionals i empreses directa o indirectament vinculades a la mobilitat.

El tema principal d'aquest any serà: El Transport Flexible

el Transport Flexible apareix com una alternativa econòmicament més eficient i ambientalment més sostenible que el sistema de transport tradicional i que, alhora, s’adapta millor a les necessitats reals dels ciutadans.

El Transport Flexible és l’alternativa perfecte enfront del vehicle privat, ja que permet que els horaris s’adaptin als usuaris - i no a l’inrevés com fins ara-, elimina l’efecte “bus bunching”-pel qual dos autobusos que han sortit amb un interval de temps prudencial, acaben coincidint en una mateixa parada -, i permet interconnectar diversos sistemes de transport en un mateix viatge.

El sistema de Transport Flexible utilitza un algoritme que gestiona en temps real les dades de tots els usuaris i calcula la ruta més ràpida per deixar a la seva destinació tots els passatgers que van en aquell moment al vehicle. Es gestionen eficaçment les peticions d’origen i destinació, creant les rutes i assignant els autobusos a cadascuna d’aquestes. L’usuari també pot escollir el seu recorregut entre diferents alternatives, per exemple per preu, temps o mode de transport.

L’AMTU fa els primers passos per implementar el Transport Flexible a Catalunya

El Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ATM de Barcelona han determinat que sigui l’AMTU qui lideri el desenvolupament i implementació del Transport Flexible a Catalunya, desenvolupant en primera instància aquest sistema de transport a l’àmbit de l’STI de Barcelona.

De fet, l’AMTU ja porta tres anys treballant per tal que la implementació del Transport Flexible sigui una realitat a Catalunya, col·laborant en projectes com Hi-Reach!, que està servint d'exemple a altres països europeus.

La Terra va entrevistar a Joan Prat, Director General d'AMTU per conèixer de primar mà el Transport Flexible:

L'AMTU també ha portat a terme el projecte ÈRICA, la gira catalana del bus elèctric; i La Terra va voler saber més sobre la conducció autònoma, elèctrica i col·lectiva:

El transport flexible, l’inici de les ciutats compartides

El vehicle privat representa el 26% dels desplaçaments que es fan a la ciutat de Barcelona i ocupa el 60% de l'espai públic de la ciutat

Cal caminar cap a les ciutats compartides i un model de mobilitat més sostenible

Vivim en una societat on el vehicle privat s’ha tornat hegemònic als nostres carrers i el país s’ha planificat posant com a prioritat grans infraestructures pel cotxe. Sobreposant l’ús privat de l’espai públic per davant del bé comú.

El vehicle privat representa el 26% [1] dels desplaçaments que es fan a la ciutat de Barcelona, però, en canvi, l’espai que es dedica a la seva circulació ocupa el 60% de l’espai públic de la ciutat [2]. Estudis recents estimen que a Europa, de mitjana, el vehicle privat d’ús individual es troba el 92% del temps aturat, i quan el conduïm, dediquem una tercera part del temps a trobar aparcament, tot transportant únicament a 1,5 persones de mitjana per trajecte. A més, cal sumar que els vehicles de combustió desaprofiten el 90% de l’energia consumida [3].

Paral·lelament, la contaminació és responsable d’unes 422.000 morts prematures anuals a Europa i té un cost sanitari d’entre 427.000 i 790.000 milions d’euros, segons estimacions publicades per l’Agència Europea de Medi Ambient [4].

El model de mobilitat actual produeix impactes en la salut pública, en la societat, en el medi ambient local i global, en l’economia individual i col·lectiva. Provoca accidents, malalties derivades de la contaminació atmosfèrica, sedentarisme, obesitat, contaminació atmosfèrica i acústica, excessiva ocupació de l’espai, discriminació de la mobilitat personal segons capacitats econòmiques i físiques, desigualtat social; dependència econòmica de sectors de producció insostenibles i de fonts energètiques no renovables, i molts altres impactes directes o indirectes derivats d’aquests darrers.

Així doncs, hi ha una cosa clara: Canviar d’hàbits és tan necessari com l’aire que respirem [5].

Per aquests motius, és necessari que els nous consistoris que s’estan formant, pensin globalment i actuïn localment, i es marquin com primera fita voler canviar les condicions actuals de la mobilitat personal. Calen polítiques decidides i valentes que fomentin petits canvis d’hàbits en la ciutadania, que es transformaran en costums i acabaran canviant la historia i formant part de la nostra cultura, una cultura més sostenible i saludable.

A la vegada, la ciutadania s’organitza i reclama que la ciutat sigui de la ciutadania i no del vehicle privat. L’excés de cotxes particulars també provoca una ineficiència del transport públic en superfície i, de rebot, desanima els usuaris.

La mobilitat sostenible, compartida i saludable obre la ciutat i l’espai públic perquè s’utilitzin i tinguin vida, no només com un espai de pas de vehicles. Fomenta l’equitat social i un estil de vida més familiar i proper. Tot i així, només a través d’una mirada transversal i multidisciplinar podran ordenar les ciutats i pobles per aconseguir arribar a les ciutats compartides.

És necessari el foment de modes de transport més sostenibles i saludables, juntament amb un urbanisme responsable. És necessari adaptar els nuclis de població perquè sigui segur i còmode anar a peu, en bicicleta i disposar d’un transport públic eficaç, eficient i flexible, i allà on no s’arribi amb aquests modes, caldrà disposar de vehicles elèctrics i compartits, que ofereixen aquesta flexibilitat a la ciutat. És per aquest motiu que s’estan creant plataformes com Som Mobilitat [6], cooperativa sense ànim de lucre que fomenta la mobilitat sostenible i ofereix vehicles elèctrics i compartits per complementar la resta de modes de transport.

Així doncs, caminem cap al transport flexible, una nova forma de moure’ns integrada, connectada, multimodal, sota demanda, compartida i mixta. Amb majors nivells de servei disponible i que utilitzin la informació per generar eficiència. Caminem cap a una ciutat compartida i sostenible.

Per a més informació i fonts podeu consultar la següent informació:

• [1] Ajuntament de Barcelona. Dades bàsiques de mobilitat. Informe 2017

• [2] Per més informació podeu consultar el dossier “Menys cotxes, més salut” de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire

• [3] Ellen MacArthur Foundation. Growth within: A circular economy vision for a competitive Europe

• [4] Per a més informació podeu consultar les dades de l’Agència Europea del Medi Ambient

• [4] Per a més informació podeu consultar les dades del Tribunal de Comptes Europeu

• [4] Per a més informació podeu consultar les dades de l’informe d’Ecologistes en Acció

• [5] Lema de la campanya “Canvi d’hàbits” de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

• [6] Per a més informació sobre Som Mobilitat

El Síndic i col·legis professionals reclamen el retorn de la indemnització i una auditoria tècnica del Castor

Rafael Ribó ha impulsat la signatura conjunta d’un document subscrit pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i els col·legis de Geòlegs, d’Ambientòlegs i d’Enginyers de Camins, Canals i Ports

També han reclamat el retorn de les quantitats pagades per les persones consumidores a la concessionària, d’acord amb les sentències emeses pel TC i TS

El Síndic ha reunit aquest dijous, 28 de febrer de 2019, els representants de diversos col·legis professionals que, en el marc de les respectives disciplines i àmbits de coneixement, han constatat que al voltant del projecte Castor s’han comès irregularitats que s’han d’aclarir amb una auditoria tècnica. En cas que es provi que l’empresa concessionària va actuar amb negligència quedaria invalidada la indemnització que hauria de rebre.

En concret, el Síndic ha impulsat la signatura conjunta d’un document que han subscrit, a banda de la institució esmentada, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, pel que fa als aspectes jurídics, i els col·legis de Geòlegs, d’Ambientòlegs i d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, pel que fa als aspectes tècnics. En l’escrit qüestionen la legalitat de l’execució del projecte i, en conseqüència, la legalitat de la indemnització que reclama la concessionària Escal UGS, SL.

Els signants del document també han reclamat el retorn de les quantitats pagades per les persones consumidores a la concessionària d’acord amb les sentències emeses pel Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal Suprem (TS).

El TC va anul·lar amb efectes ex tunc (des del moment de la suposada entrada en vigor de la norma, que s’ha d’entendre que no s’ha produït mai), primer, les normes amb rang legal que donaven cobertura al pagament d'una indemnització i repercutien aquest pagament i els costos de manteniment en la factura del subministrament de gas. Posteriorment, el TS va confirmar els efectes retroactius de la nul·litat acordada pel TC sobre els pagaments en concepte de la indemnització ja fets efectius abans que es publiqués la sentència del Tribunal Constitucional.

Les parts que han signat el document impulsat pel Síndic manifesten que la indemnització estava condicionada a la inexistència de dol o negligència en l'execució del projecte i a l'operativitat de la plataforma, però es va fer efectiva sense verificar que es complien aquestes condicions.

Per aquest motiu, també reclamen que el Govern de l'Estat encomani una auditoria tècnica per determinar si les actuacions de la concessionària abans de la injecció de gas i en l'operació de la plataforma van ser les adequades a la configuració geològica de la zona. Aquesta necessitat s'argumenta a l'informe:

Concretament, han subscrit aquesta petició, a banda del síndic, Rafael Ribó; en representació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, la diputada de la Junta de Govern Susana Ferrer; el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez. Per part del Col·legi de Camins, Canals i Ports, ha signat el document Carlos Chica i en representació del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya ho ha fet Víctor Luna.

Font: