Infraestructura verda i els seus efectes en la població

Les plantes són un gran aliat a l'hora de planificar carrers i infraestructures viàries.

La infraestructura verda ofereix solucions atractives als problemes ambientals, socials i econòmics.

La Comunicació de la Comissió Europea sobre la Infraestructura verda defineix aquesta última com una eina eficaç que aporta beneficis ecològics, econòmics i socials a través de solucions sostenibles i naturals, ajudant a comprendre els beneficis que la natura proporciona a l'espècie humana. La qual cosa permet mobilitzar inversions per sostenir i reforçar-los. Dit d'una altra manera, és una xarxa de zones naturals i seminaturals i d'altres elements ambientals, que presta una extensa gamma de serveis ecosistèmics.

La infraestructura verda ofereix múltiples funcions i beneficis en un mateix territori. Aquestes funcions poden ser de tipus ambiental (per exemple, la conservació de la biodiversitat o l'adaptació al canvi climàtic), social (p. ex., la construcció de drenatges d'aigua o espais verds, i la millora del benestar) i econòmic (p. ex., la creació d'ocupació i l'augment del preu dels béns immobles). Aquest contrast amb les solucions d'infraestructura grisa, que generalment compleixen una única funció, com la de clavegueram o la de transport, és el que confereix el seu atractiu a la infraestructura verda, dotada del potencial d'abordar diversos problemes alhora. La infraestructura grisa tradicional continua sent necessària, però sovint pot reforçar-se amb solucions naturals.

La infraestructura verda pot utilitzar-se, per exemple, per reduir els vessaments de les precipitacions tempestuoses que es filtren en les xarxes de clavegueram i, en última instància, en els llacs, rius i rierols, aprofitant les capacitats de retenció i d'absorció de la vegetació i del sòl. En aquests casos, la infraestructura verda produeix, entre altres beneficis, els d'augmentar la captura de carboni, millorar la qualitat de l'aire, mitigar l'efecte illa de la calor urbà i crear hàbitats addicionals per a la vida silvestre i espais recreatius. Les zones verdes contribueixen així mateix al paisatge cultural i històric, conferint identitat als llocs i als paisatges de les zones urbanes i periurbanes on la gent viu i treballa. Els estudis realitzats demostren que les solucions d'infraestructura verda són menys costoses que les d'infraestructura grisa i ofereixen una àmplia varietat de beneficis complementaris a les economies locals, al teixit social i al medi ambient en general.

Una forma relativament senzilla d'aplicar la infraestructura verda en una ciutat o en vies de circulació, per exemple, és la que ens demostra la imatge que acompanya aquest article. Simplement, amb la plantació d'arbres a banda i banda de la via s'aconsegueix reduir molt la temperatura del ciment i llambordins, de manera que combatem les illes de calor urbanes i millorem el benestar dels vianants, ciclistes i altres persones que circulin en vehicles lleugers (patinets, motoristes, etc.). Alhora, oferim refugi per a aus i altres animals que es poden protegir, descansar i alimentar-se en aquests arbres o arbustos, de manera que millorem la biodiversitat i reduïm, en conseqüència, les possibilitats de patir plagues o sobrepoblacions de certes espècies. També, cal tenir en compte que els arbres redueixen la contaminació atmosfèrica i acústica, a més les aus que viuen en aquests arbres, fan que l'ambient sonor sigui més agradable, promovent la naturalització dels espais i el benestar de la població.

A més, si afegim que els arbres plantats són autòctons i de fulla caduca podrem millorar l'eficiència energètica de les nostres vies, augmentant l'ombra i reduint temperatures a la primavera i estiu, gràcies a les fulles, i augmentant la insolació en època més freda. D'altra banda, si canviem la gespa per matollar autòcton i l'acompanyem d'arbustos, reduirem costos de manteniment, reduirem consums d'aigua i augmentarem la biodiversitat, de manera que evitarem plagues, mosquits i paneroles, entre d'altres, com també, ajudarem a abelles i pol·linitzadors.

Petits canvis que EcoGIRAn la teva ciutat i la teva vida!

Si vols saber més sobre la infraestructura verda, recomanem l'entrevista a Gorm DIGE, director de projectes de medi ambient i territori, anàlisi polític i econòmic en AEMA, publicada al número 2015/3 del Butlletí de l'AEMA, setembre de 2015.

A Catalunya, s'està treballant en una sèrie de projectes i línies de treball que reuneix el Departament de Territori i Sostenibilitat. A escala estatal, pots visitar l'Estratègia Estatal d'Infraestructura Verda i de la Connectivitat i Restauració Ecològiques, del Govern d'Espanya.